.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.»
En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.»
Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.»
Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.»
Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Ac 2,14a.36-41

Salm Responsorial

R. El Senyor és el meu pastor, 
no em manca res.

El Senyor és el meu pastor, 
no em manca res, 
em fa descansar en prats deliciosos; 
em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna. 
Em guia per camins segurs per l’amor del seu nom.  R

Ni quan passo per barrancs tenebrosos 
no tinc por de res

perquè us tinc vora meu; 
la vostra vara de pastor, 
m’asserena i em conforta. R

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen; 
m’heu ungit el cap amb perfums, 
ompliu a vessar la meva copa. R

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor 
m’acompanyen tota la vida, 
i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.  R

Sl 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats:
Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.»
Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia.
A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven.»
Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

1Pe 2,20b-25

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà així:
«Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir.
Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.
Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir.
Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.
Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

Jn 10,1-10

"Els qui entrin passant per mi se salvaran de tot perill"

La imatge de Crist com a bon pastor és clàssica en la literatura cristiana. La trobem també a l’Antic Testament aplicada en general als dirigents del poble d’Israel. Crec que és una imatge que pot entendre tothom. Jesús es presenta a l’evangeli com el veritable pastor en contrast amb els que havien vingut abans: Jo soc la porta de les ovelles; tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres i bandolers, però les ovelles no en feien cas. La prova és com les multituds escoltaven Jesús i quedaven meravellats del seu ensenyament. Jesús és la porta i el pastor: per això les ovelles el segueixen perquè coneixen la seva veu. No és un coneixement superficial sinó un coneixement amorós, personal: ens coneix a cadascun de nosaltres. Però a més és la porta de la salvació, la porta que duu a la vida: Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Jesús busca sempre el bé de les seves ovelles no el propi interès no com els lladres i bandolers que ell denuncia. I Jesús va al davant amb el seu exemple. Ens ho deia la segona lectura: Crist patí per vosaltres i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. Quan l’insultaven no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces... Abans érem com ovelles perdudes, esgarriades, però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià. Per això Pere demana a la primera lectura: Convertiu-vos i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Cal canviar de vida seguint les petges del nostre bon pastor. Per això diu també: Aparteu-vos d’aquesta gent innoble. Avui que hi ha tants pastors que volen orientar la vida de la nostra societat, farem bé de no deixar-nos enganyar: només trobarem la salvació, l’autèntica vida i felicitat si seguim el qui és veritablement l’únic bon pastor: Crist. Ens estima individualment i l’hem de conèixer també personalment. La fe o és un encontre viu amb Crist o no és [fe] diu el Papa.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES